La universalització d‘internet a la nostra societat ha donat lloc al sorgiment de nous fenòmens socials inèdits fins ara. Entre ells, un que es repetix en els últims temps és el que podríem catalogar vulgarment com «la creació de noves figures públiques» a partir de persones anònimes que són gravades en vídeo, i després estos són penjats a Youtube o plataformes similars, estenent-se el fet gravat en questió com la pólvora.
Així, en la última setmana hem tornat a assistir a este fenòmen. Un jove es troba amb Camps al Carrer i li recrimina que és un corrupte i que no representa als valencians. El president de la Generalitat, acompanyat en tot moment pels seus agents de seguretat li demana al xic que s’aprope a ell i li explique per què li diu això.
Bé, doncs eixe mateix dia el vídeo de la baralla, que en un principi publicà la cadena CNN+, comença a circular per la xarxa a una velocitat inaudita. Per la nit, el jove ja tenía diversos clubs de fans a la plataforma social Facebook, on l’anònim ciutadà començà a rebre mostres de recolzament fins a ser catalogat de ben bé un heroi dels valencians.
Poc dies després internet bullía de discusions entre els partidaris i els detractors del nou «enemic públic de Francisco Camps». Esta situació pot obrir un debat: s’ha convertit internet en la nova plataforma per a recriminar als polítics les seues males accions? Clar està que fins la universalització de la xarxa de xarxes, este tipus de reivindicacions o protestes polítics caíen en sac trencat pràcticament totes les vegades. A no ser que les càmeres d’alguna televisió estigueren presents i es decidiren a publicar-ho, gairebé tots els fets d’este tipus no eixíen a la llum pública. Al contrari, hui en dia, qualsevol persona amb una càmera al mòbil pot gravar qualsevol cosa i penjar-la a internet.
Ja no cal fer manifestacions de 100.000 persones per a que la societat s’en adone de les nostres reivindicacions?
Podem convertir-nos en representants de la resistència contra el poder sense tindre una organització política a les esquenes?
El debat està servit!
El 2005, David Boronat escrivia al seu bloc un article titolat «Ciberactivisme català». En aquest article anomenava algunes iniciatives d’activisme a Internet que havien tingut repercussió mundial, les quals eren contraposades a iniciatives catalanes que no havien tingut un impacte fort. Boronat parla de la falta de recursos de la societat catalana per portar endavant les seues reivindicacions.
Avui, han passat més de 4 anys de la publicació d’aquest article. En aquell moment s’acabava d’aprovar el PuntCat, el domini per al sistema lingüístic català. Avui aquest domini és utilitzat per llocs web arreu del territori catalano-parlant. Algunes de les iniciatives que nomenava Boronat, avui són sòlides, com el projecte PuntCat o Valencianisme.com (que no .org, com diu el fundador de Multiplica). Per exemple, el projecte polític obert i innovador de Valencianisme.com ha anat guanyant simpatitzants poc a poc, i mostra de la perillositat que suposa per als que pensen oposadament és la brutal pallissa que va sofrir un dels administradors del web fa unes setmanes quan entrava al portal de sa casa.
Si ens centrem així, en el ciberactivisme valencià, podem dir que des d’ençà, ha crescut considerablement. La participació popular ha fet crèixer el portal Antiblavers.info, una web dedicada a desmontar els arguments dels seguidors de l’anomenat blaverisme. Els usuaris del web han anat aportant, per exemple, evidències de la senyera quatribarrada al País Valencià amb l’objectiu de demostrar que no es tracta d’una senyera aliena als valencians, sinò tot el contrari.
Ara recorde una iniciativa d’Elmundo.es que animava els internautes a denunciar a un mapa els llocs on hi havia senyals escrites només en català, basc o gallec, perquè violaven el bilingüisme i marginaven el castellà. Bé, podem dir que al diari espanyol no li va eixir massa bé la jugada. Als pocs dies, el mapa estava ple de fotos i denúncies de senyals escrites només en castellà que oblidaven la llengua pròpia dels bascos, valencians, catalans, balears i gallecs.
Aquest tipus de ciberactivisme està moltes vegades portat endavant per la gent de RacóCatalà.cat, un portal amb força anys d’existència on els usuaris porten endavant campanyes de boicot, d’enviament de correus, de votació a enquestes, etc. També aporten notícies i informació i valencians, catalans i balears debateixen sobre les tendències catalanistes, així com sobre el capitalisme, estratègia internacional, … Tot amb l’objectiu de guanyar sobirania per als Països Catalans.
Iniciatives socio-polítiques broten ara a les xarxes socials a Internet. Un exemple palpable és el «grup» de Facebook En Moviment, organitzat a aquesta xarxa social amb l’objectiu de denunciar les pràctiques corruptes i antidemocràtiques del PP i mobilitzar els valencians per desbancar a Camps i els seus del govern. Segons declaracions de Diego Gómez, President d’Escola Valenciana -entitat que participa a En Moviment-, aquesta plataforma no descarta cap camp d’actuació, i s’ha referit a la possibilitat de presentar-se a les pròximes eleccions.
El ciberactivisme valencià no té una activitat descomunal, però està ahi i funciona poc a poc. Oberservem com, sobre tot, està protagonitzat per respostes, respostes a actuacions del govern, a opressions de caire cultural o polític. Mentre, les contra-respostes com Valenciafreedom.com o d’altres similars, serveixen per organitzar grups violents que protagonitzen atacs com el patit per un dels administradors de Valencianisme.com.
L’arribada de la crisi econòmica, però sobretot l’esclat del cas de corrupció política ‘gürtel’, han provocat que el fenòmen de les protestes ciutadanes a través d’internet estiga creixent de manera exponencial.
Entre els anys 2002 i 2004, amb el desastre natural del Prestige, la LOU, la Llei d’estrangería o la Guerra d’Irak, la societat espanyola mostrà vehementment el seu descontent amb l’actuació del Govern del Partit Popular. Aleshores s’organitzaren activitats reivindicatives tradicionals, com les manifestacions al carrer retransmeses per televisió o ràdio, la pegada de cartells, o el repartiment de fulles volanderes i enganxines. A tot açò se sumaren els missatges a mòbils, els quals esdevingueren un novedós i efectiu instrument de movilització social.
Ara en l’actualitat, només cinc anys després, a la política espanyola les aigües tornen a baixar revolicades, d’una banda, com ja hem dit, per la desastrosa situació econòmica que estem patint, i de l’altra pels casos de corrupció que s’estàn fent públics.
Pel que fa al País Valencià, el ‘cas Gürtel’ ha esguitat de plé al govern de la Generalitat. Alts càrrecs de l’administració valenciana que suposadament han rebut regals a canvi d’adjudicacions a empreses, i que a més, quan esta situació ha eixit a la llum pública s’han aferrat a la seua butaca sense ruboritzar-se el més mínim. I si a tot açò li sumem el tracte informatiu que la televisió pública que paguem tots els valencians dóna a estos gravíssims casos de corrupció política , tenim un còctail explosiu que propicia que els ciutadans valencians senten la necessitat de mostrar el seu malestar com siga.
Així, de la meteixa manera que en aquell convuls periode de la darrera legislatura de José María Aznar com a inquilí de la Moncloa, huí en dia la societat civil ha dit prou, i ja començen a conéixer-se les primeres movilitzacions ciutadanes de tot tipus que tindràn lloc pròximament. De totes elles, però, ens ha cridat l’atenció especialment una protesta que tingué lloc el passat día 27 d’octubre de matinada, quan un internauta ‘hackejà’ la web del PP de València .
Tal i com s’explicava a la notícia que l’agència EUROPA PRESS publicà eixe mateix día «la pàgina web del PP de la província de València ha patit l’atac d’un ‘hacker’ –krOno– que demana la dimissió del president del PPCV i de la Generalitat, Francisco Camps, després de la seua imputació en el ‘cas Gürtel’. A més, el presenta amb un cartell en el qual es llig: ‘wanted only alive'».
I per si fóra poc, este ‘hacker’ també al·ludix a Canal Nou, a qui va retraure que «ens tracteu com com idiotes. Ens desinformeu, quan el vostre deure és informar, Canal 9. Useu esdeveniments esportius per malversar fons públics i omplir-vos les butxaques. Doneu vergonya». «És una «televisió de servici privat».
De la mateixa manera, este ciutadà anònim fa referència a la farmàcia de la dona del president Francisco Camps com «l’escenari dels negocis de Gürtel», i també té unes paraules per a Ricardo Costa, de qui diu, al fil de la polèmica sobre la seua destitució com a portaveu del Grup popular a les Corts valencianes i com a Secretari general del partit que «continua exercint com a secretari general de Camps».
Ricardo Costa durant l'últim Congrés del PP a València
Finalment, este acte de boicoteig a la web dels populars valencians també està acompanyat de fons amb la cançó la cançó \’mentirosos\’ del grup de hip-hop ZPU que en la tornada diu així: «Mentiders, enganyeu al poble amb mentides/ Mentiders, teniu les vostres ànimes venudes/ Mentiders, quantes excuses com eixida/ Putos mentiders, sols sou mentiders/ Mentiders, falsa la teua cara quan ens mires/ Mentiders, fals és el missatge, conspires/ Mentiders, que fer amb la meua ràbia continguda?/ Putos mentiders, sols sou mentiders».
Així doncs, sembla ser que ha nascut una nova forma demostrar el malestar social davant els casos de suposada corrupció política. Muntatges fotogràfics o de vídeo que es penjen a internet a l’abast de tot el món. Correus electrònics en cadena, i fins i tot l’exemple que acabem d’analitzar, el boicot de la web d’un partit polític. I en vista del rebombori que este fet ha causat en tots els mitjans de comunicació, i la repercusió que ha tingut de cara a movilitzar a la gent, podríem assegurar que esta vía de protestar davant les injustícies dels més poderosos serà cada vegada més comuna.