SIDEBAR
»
S
I
D
E
B
A
R
«
Yoani Sánchez: ciberdisident cubana, només?
nov. 29th, 2009 by sanma7

Entrega dels Premios Ortega y Gasset (PRISA)El títol d’aquest article pot portar a confusió. La cubana Yoani Sánchez no és només una ciberdisident. També és una disident a seques. Segurament la majoria sabeu de qui parle, ja que els mitjans de comunicació occidentals l’han posat a les seues portades més d’una vegada.

La principal activitat disident de Yoani Sánchez és escriure al seu famós bloc Generación Y. A aquest espai web, emmarcat dins el portal Desde Cuba, al qual treballa, Yoani penja entrades en les quals es dedica a criticar els aspectes més concrets i generals del sistema polític cubà i els seus governants i seguidors. El bloc va ser obert el 2007, i de d’aleshores ha centrat la mirada de tots aquells que, arreu del món, anhelen la fi del règim revolucionari i la instauració d’una democràcia formal i un sistema econòmic neoliberal.

Generación Y, ha rebut premis d’importants publicacions com el Times o El País (PRISA), Caminos de libertad (Grupo Salinas), etc… tots vinculats a grans grups empresarials internacionals. Això, junt a una línia hipercrítica amb qualsevol assumpte relacionat amb Cuba i el seu govern, ha portat molta gent, sobre tot de l’esquerra anticapitalista i antiimperialista, a pensar que Yoani Sánchez no és només una llicenciada en filologia cubana que escriu a un bloc informacions crítiques amb Castro i els seus, sinò que al darrere, hi ha algú més, i interessos amagats. Interessos al servei de l’hegemonia dels Estats Units, principal enemic polític del règim cubà.

Fent una bona cerca a la xarxa, podem llegir al voltant d’aquest tema i informar-nos d’altres que no siguen els mateixos que li donen els premis. Acudint al portal Kaosenlared.net, trobem un munt d’articles relacionats que qüestionen la credibilitat de Sánchez i de la seua activitat. Autors com el cubà Nelson P. Valdés, l’argentina Stella Calloni i l’especialista francés en relacions entre Cuba i Estats Units Salim  Lamrani, són alguns dels que pensen que darrere del fenòmen Yoani hi ha moltes coses amagades.

Valdés qüestiona que Sánchez tinga els mitjans per a mantindre el bloc i el portal, traduits a 16 idiomes, i amb un fluxe de 14 milions de visites al mes. Com pot pagar els servidors que necessita? On estan els servidors? Segons els sous que hi ha a Cuba és impossible mantindre eixe sistema. Per tant Valdés planteja: qui ho paga?

Per a Calloni, «a todas vistas Sánchez tiene como tarea llamar la atención y darle bocadillo a una prensa internacional absolutamente empobrecida, que somete a sus periodistas a la humillación de tragarse historias a todas luces, contradictorias, mentirosas e insostenibles.» Amb això, Calloni vol dir que Yoani treballa al servei dels Estats Units per tal de llançar continuament informacions que puguen fer mal al govern cubà i debilitar-lo, així com influir en els procesos polítics que tenen lloc a l’illa.

Per una altra banda, Lamrani es dedica a decobrir les contradiccions en les quals cau Yoani, com per exemple: perquè si Yoani va abandonar l’illa (la qual descrivia com un infern) farta del sistema i l’ambient, va tornar dos anys després? Aquestes i altres preguntes són les que fa el periodista francés respecte a la figura de Yoani Sánchez.

El debat està servit, però sicerament: la imatge que donen d’ella els grans mitjans de comunicació és un primer indici per a sospitar.

»  Substance:WordPress   »  Style:Ahren Ahimsa